Un incident tràgic a l’estació de tren de Novi Sad, on l’1 de novembre de 2024 es va esfondrar una marquesina recentment renovada i van morir setze persones, va desencadenar protestes a gran escala arreu de Sèrbia. La indignació pública va sorgir davant les sospites de corrupció, ja que els costos de la renovació van superar considerablement el pressupost inicial. Els intents del govern de defugir responsabilitats i minimitzar els fets van provocar més ràbia i una escalada de les manifestacions.
Els manifestants van patir violència, incloent-hi atacs per part de coneguts grups de vàndals i membres del Partit Progressista Serbi al poder. Entre els atacats hi havia estudiants de la Facultat d’Arts Dramàtiques, que havien iniciat bloquejos universitaris. Aquesta violència va provocar una reacció encara més intensa, amb més universitats unint-se als bloquejos, amb el suport dels professors. El bloqueig coordinat ja s’ha estès a gairebé totes les universitats públiques, incloent campus a Belgrad, Novi Sad, Niš, Kragujevac i Novi Pazar. Mestres de primària i secundària també s’hi han afegit per reclamar millors condicions laborals, tot patint una pressió creixent per part del govern. Les protestes també han rebut el suport de pagesos, advocats, treballadors culturals i la societat civil.
Les demandes dels estudiants se centren en:
- Transparència total sobre la reconstrucció de l’estació de tren i identificació dels responsables de l’esfondrament mortal.
- Responsabilitat i càstig per als qui van atacar manifestants.
- Alliberament de tots els estudiants i joves detinguts durant les manifestacions.
- Un increment del 20% en el finançament públic per a les universitats públiques.
El moviment estudiantil ha guanyat una gran confiança pública gràcies al seu compromís ferm. La seva organització representa un desafiament seriós per al règim, que controla tots els nivells de govern gràcies al domini sobre els recursos públics i els mitjans de comunicació. Aquesta concentració de poder es veu agreujada per irregularitats electorals, reconegudes pel Parlament Europeu en una resolució de febrer de 2024.
El 15 de març, els estudiants van organitzar a Belgrad la manifestació més gran de la història de Sèrbia, amb assistents de tot el país. Tot i els intents del govern d’interrompre els desplaçaments, es calcula una assistència d’entre 275.000 i 325.000 persones.
Estudiants, professors i ciutadans van caminar durant diversos dies des de diferents ciutats universitàries per arribar a Belgrad, passant per pobles remots on la informació escasseja per culpa del control mediàtic del règim.
El que havia de ser una manifestació pacífica i respectuosa va quedar interrompuda sobtadament per un possible atac amb armes acústiques i incidents violents. A les 19:00, es va fer un minut de silenci pels quinze morts a Novi Sad. A les 19:11, un so agut i intens va esclatar de sobte. Es va desfermar el pànic: gent tapant-se les orelles, desorientació, corredisses, caigudes. Alguns van descriure el so com si un cotxe s’estavellés o un avió passés arran de terra. També es van reportar interferències en dispositius electrònics.
Diversos experts apunten a l’ús possible d’un dispositiu acústic de llarg abast (LRAD). L’analista militar Aleksandar Radić va dir a N1 que aquest soroll probablement va ser causat per un LRAD, al qual les forces de seguretat sèrbies tenen accés des de 2022. L’organització Earshot, especialitzada en drets humans i àudio, considera que el so enregistrat coincideix amb el produït per un Vortex Ring Gun o Vortex Cannon.
L’endemà de la protesta, organitzacions civils van començar a recopilar testimonis. Dels 2.000 recollits, la majoria van descriure por intensa, desorientació, pèrdua de control, xoc, taquicàrdia, nàusees, vòmits, pressió alta al cap i sensació de calor corporal. “Tens la sensació que alguna cosa et ve a sobre, que t’atropellarà, i corres… però també penses que igualment moriràs perquè és gegant i ens arrossegarà a tots”, va dir una manifestant.
La Fiscalia Suprema, acusada de manca d’independència, va anunciar que perseguiria penalment qui “difongués informació falsa sobre l’ús d’armes acústiques”, sense donar cap explicació del que va passar el 15 de març. Tant el president Aleksandar Vučić com la policia neguen els fets.
Alhora, un grup d’homes encaputxats va sortir del parc Pionirski —a prop de la seu presidencial— i va llançar ampolles, pedres i gasos lacrimògens contra els manifestants. Dies abans, aquests individus ja acampaven a la zona, suposadament protestant contra els bloquejos universitaris. Molts informes apunten que eren reclutats pel Partit Progressista Serbi i rebien una paga diària de 7.500 dinars (uns 65 €). El parc estava ocupat per delinqüents, radicals i membres de baix nivell del partit. També es van transportar persones des de la República Srpska i Kosovo.
Abans de la manifestació, es van trobar sacs de pedres amagats, fet que feia preveure incidents organitzats. Després dels llançaments i del soroll acústic, van aparèixer vehicles blindats i unitats antiavalots. Quan van esclatar els primers disturbis, els estudiants van declarar que la protesta deixava de ser liderada per ells i van demanar a la gent que es retirés. Centenars de milers de persones ho van fer de manera pacífica, deixant en evidència els provocadors del règim.
L’endemà, més d’un centenar de persones van requerir atenció mèdica per marejos, nàusees i danys auditius. Tot i això, el Ministeri d’Interior, el president i fins i tot el Centre d’Emergències van negar que hagués passat res. Després de negar tenir un LRAD, el ministre Ivica Dačić va admetre, sota pressió pública, que la policia sí que el posseeix, però que “mai s’ha usat”. Vučić va dir que dimitiria si es demostrava l’ús del LRAD. L’endemà van aparèixer fotos de vehicles policials amb un LRAD muntat al costat de l’Assemblea Nacional.
L’ús d’armes acústiques no està regulat per la llei sèrbia, fet que planteja interrogants sobre la seva adquisició i ús. Tot plegat ha augmentat el malestar social i la desconfiança cap a les institucions.
El govern serbi intensifica la repressió contra la dissidència pacífica, utilitzant tàctiques que posen en perill els ciutadans i amenacen l’estabilitat democràtica. La contractació de provocadors per desacreditar protestes és una pràctica habitual, amb greus implicacions.
També s’han arrestat activistes, estudiants i intel·lectuals. El cas més destacat és el de sis activistes polítics i estudiantils detinguts a Novi Sad sota sospita de “preparar un atac contra l’ordre constitucional”. La seva detenció es va produir un dia després que una gravació d’àudio d’una reunió privada seva fos emesa per televisions pròximes al règim. La gravació, obtinguda presumptament mitjançant espionatge il·legal, ha estat l’única base per justificar les detencions, que s’han prorrogat 30 dies més.
Us demanem que difongueu aquesta informació i que la situació a Sèrbia entri en l’agenda de la UE. Com sabeu, els líders europeus donen suport al règim de Vučić per interessos econòmics —com l’extracció de liti o el comerç d’armes-. Tot i que el poble serbi té poques esperances en les institucions europees, és fonamental demostrar que les forces progressistes de la UE escolten les demandes de justícia i democràcia de les protestes sèrbies. Malgrat l’escalada global de violència, confiem que l’esquerra europea actuarà amb responsabilitat.
Els estudiants van evitar una tragèdia el 15 de març. Les protestes continuen i el règim està cada cop més incòmode.
Per contraatacar, Vučić va organitzar una protesta el 12 d’abril, promoguda com la més gran de la història del país. Tot i l’ús de recursos públics, pressions i diners, només hi van assistir entre sis i set vegades menys persones que a la protesta estudiantil del 15 de març.
Ara s’està formant un nou govern. Tot i les expectatives que el règim presentés cares noves per rebaixar tensions, els candidats proposats apunten a més confrontació.
El nominat a primer ministre, Đuro Macut, és un metge sense trajectòria política conegut per ser un defensor fervent de Vučić. El més polèmic és el candidat a ministre d’Educació, Dejan Vuk Stanković, que recentment ha defensat la repressió i el trencament violent dels bloquejos universitaris.
Els futurs ministres d’Informació i Treball, Boris Bratina i Milica Đurđević Stamenkovski, tenen vincles amb l’extrema dreta. Đurđević va parlar en l’acte de tancament de campanya de l’AfD a Alemanya. Bratina es coneix per les seves posicions radicals, contràries als drets humans i la societat civil.
La situació continua sent incerta. Els estudiants segueixen actius i amb un fort suport. Molts pensaven que el règim cauria el 15 de març, però l’absència d’una alternativa política clara i la crisi dels partits compliquen la situació.
Ara circula la idea d’un govern de transició, però no és clar per què Vučić hauria de renunciar al poder ni si convocaria eleccions en aquest context de pèrdua de suport.
Els últims dies, estudiants han recorregut Europa en bicicleta i han arribat a Estrasburg, on mantindran reunions al Consell d’Europa per visibilitzar la situació sèrbia.
Tanmateix, Vučić manté forts vincles amb actors clau de la UE, i el dubte persisteix: què hauria de passar perquè es trenquessin aquestes relacions basades en interessos econòmics mutus?
Traducció de l’anglès de European Left
